A part de tots els consells explicats al post, m’agradaria afegir un tema molt important, que molt sovint apareix com a font de malestar, en grans i petits.

Molt important: hem de donar la possibilitat als més petits de poder acomiadar-se de la persona que ha mort. Dependrà del vincle emocional que els uneixi al difunt, de l’edat de l’infant, del tipus de mort i del que ells demanen. Sigui com sigui, poder acomiadar-se en vida i també per última vegada, sigui a la sala de vetlla o en la cerimònia de comiat que se celebri, és una manera d’ajudar a poder fer un dol sa i natural. Si no el malestar pot aparèixer un temps més tard, en forma de malsons, pors, culpa, …

Per tant, no tinguem por els adults d’acompanyar als infants a afrontar i elaborar la mort. De fet, és una de les millors lliçons de vida que els hi podem oferir. Per fer-ho, però, els adults hem hagut de poder gestionar les nostres pròpies emocions davant la mort i viscut els Dols de la nostra vida d’una manera sana.

Hi ha moltes maneres de treballar-nos aquest tema, algunes opcions:

• Llegir llibres. A mi personalment m’agrada molt Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga i escriptora Suïssa-Americana, i pionera en els estudis d’experiències properes a la mort.
• També hi ha pel·lícules on aquest tema està tractat d’una manera que ens serveix per a reflexionar sobre la Mort. Per exemple, Camino, o Mi vida sin mi són també una bona opció.
• Si veiem que la Mort ens fa sentir molt malestar, o que hem viscut una pèrdua important fa un temps i continuem patint i amb molta dificultat de continuar amb la nostra vida, demanar ajuda professional és una opció molt recomanable.

“Tenemos que enseñar a la próxima generación de niños desde el primer día que son responsables de sus vidas. El mayor regalo de la humanidad, también su mayor maldición, es que tenemos libertad de elección. Podemos hacer nuestras elecciones, partiendo del amor o del miedo.”

Elisabeth Kübler-Ross

La entrada 1 de novembre i la Mort se publicó primero en Sandra GR Psicologia.

«Els pobles (i les persones) tenim una memòria que és necessària recuperar. La supressió del  record, la desinformació, l’oblit, són enemics tant de la salut mental individual com de la col·lectiva» Cecilia Moise (1998)

Què entenem per Dol?

El dol és un procés adaptatiu psíquic  normal, complexe, llarg i lent. En cap cas és una malaltia ni un estat que cal superar o curar. Aquest procés inclou necessariament un conjunt de reaccions emocionals inevitables, ja que qui pateix una pèrdua important ha d’afrontar un adéu, la majoria de vegades molt difícil d’acceptar per la persona. Però és necessari poder-ho fer per tal de poder-nos adaptar davant la desagradable situació.

La manera d’afrontar una pèrdua depèn en gran mesura de la nostra experiència personal, per tant, tot i que està bé tenir present les diferents fases del procés del dol que diferents autors han establert, en cap cas podem oblidar que no hi ha patrons estables alhora de viure el dol perquè cada pèrdua és única i esta viscuda per una persona també única, amb les seves experiències, els seus recursos i la seva subjectivitat.

Factors importants en el Dol

Hi ha molts factors que determinen la variabilitat de la intensitat del dol, alguns d’ells poden ser:

– Edat de qui ha sofert la pèrdua. – Personalitat
– Temps de preparació davant la pèrdua
– Els recursos personals són importants, així com el suport familiar i social que es puguem rebre.
– La manera com es comunica la notícia és importantíssima per facilitar a la persona a començar el seu procés de dol de la millor manera possible.

En cas que la pèrdua sigui d’una persona estimada també determina la intensitat del dol el següents factors:

– Edat de la persona que ha mort.
– Relació emocional
– Dependència amb la persona perduda
– Les circumstàncies de la mort també són molt importants; violenta, evitable, estigmatitzada.
Exemples de dols
He fet una distinció entre els factors que acompanyen a tota pèrdua amb la pèrdua d’una persona estimada que evidentment hi ha més factors relacionats per el fet que generalment relacionem la paraula dol amb mort, la qual cosa no és correcte. El dol l’experimentem amb la pèrdua, i de pèrdues al llarg de la nostra vida n’hi ha de molts tipus:

– Divorci
– Canvi d’habitatge
– Canvi d’escola
– La pèrdua d’un objecte amb un significat especial per a nosaltres
– La pèrdua d’una mascota
– La pèrdua de feina
– La pèrdua d’una posició que ocupàvem fins aquell moment, per exemple, deixar de ser fill únic.

Aquests són alguns dels molts exemples en els quals en el nostre dia a dia podem tenir sentiments de pèrdua més o menys importants i per els quals ens haurem de permetre’ns i permetre a l’altre persona que hi hagi un procés de dol.

Manifestacions «Normals» del Dol
Com en qualsevol procés psíquic important, el procés de dol porta acompanyat tot un seguit de manifestacions que és important tenir presents per poder identificar-les en nosaltres mateixos i en les persones que estimem que estan passant per un procés d’aquestes característiques:

• Manifestacions Cognitives: incredulitat, irrealitat, al·lucinacions visuals, DIFICULTAT DE CONCENTRACIÓ I ATENCIÓ, oblits, …
• Afectives: impotència, indefensió, insensibilitat, tristesa, soledat, apatia, angoixa, culpa, ràbia, …
• Fisiològiques: buit d’estòmac, problemes en el son, variacions amb la gana, manca d’aire, opressió tòrax, mal de coll, migranyes,…
• Conducturals: distraccions, plor, suspirs, atresorar objectes, parlar amb el difunt, HIPERACTIVITAT, hipoactivitat.

Aquestes són algunes de les manifestacions més habituals que patim les persones quan estem en processos de pèrdua, per tant, de dol. Fixeu-vos que he posat en majúscula les dificultats de concentració i atenció així com també la hiperactivitat. Tal com he indicat al inici, el procés de dol és un procés llarg, natural i normal en el sentit que és bo i necessari que es faci, i en cap cas és ni es pot tractar com una malaltia. Molt en compte en diagnosticar i etiquetar els nens i nenes que estan passant per una pèrdua, sigui la que sigui, amb uns trastorn de conducta com el TDA-H.

Aquí, la informació que tenim els pares tant de les característiques personals dels nostres fills com en aquest cas, de les manifestacions del dol ens poden ajudar, i molt, a no caure en errors i protegir als nostres fills de falsos diagnòstics.

Tipus de dol

Podem agrupar els processos de dol en tres grups:

– Entenem com a DOL NORMAL  aquell procés de pèrdua que podem gestionar amb els recursos propis.

– Entenem com a DOL COMPLICAT aquell procés de pèrdua en la qual es necessita atenció especialitzada, no específicament psicològica.

– Per últim, entenem com a DOL PATOLÒGIC aquell procés de pèrdua on es necessita atenció psicològica especialitzada perquè la persona pugui adaptar-se a la nova situació.

No hi ha temps «Normal» d’un procés de dol, així com en tampoc hi ha una cura ni una superació, sinó una adaptació i acceptació de la pèrdua. Aquesta acceptació i adaptació es  considera que pot tenir un temps d’entre 6 a 24 mesos tenint en compte els múltiples factors vistos. Si les manifestacions del procés del dol continuen després dels 24 mesos i/o no hi ha pogut haver acceptació de la pèrdua i readaptació de la vida, és important avaluar si el dol ha passat a ser complicat o patològic i per tant, es necessita d’una ajuda especialitzada.

La entrada El Dol se publicó primero en Sandra GR Psicologia.