Anem per passos…com els hi expliquem?

• No ignorar les seves pors o dubtes sobre què està passant, ells veuen que estem molt pendents de la televisió i el mòbil…A més, estem més nerviosos del habitual, per tant, necessiten saber.
• Utilitzar un llenguatge adaptat a la seva edat i als seus coneixements.
  Entendre que si no els hi expliquem bé intentaràn entendre a través de la seva fantasia per compensar la falta d’informació, i quan això passa, la fantasia, en aquests casos, sol ser pitjor que la realitat.
• Normalitzar que es parli sobre això sense que sigui un tema tabú, promovent espais de trobada per a la comunicació amb ells on se sentin segurs i tranquils per expressar, escoltar i preguntar. Per exemple, a les hores que ens reunim a taula per dinar o sopar. Els pares i mares que em coneixeu sabeu que li dono molta importància aquests moments, però actualment, ho és encara més. Mentre dinem o sopem és un bon moment per parlar d’allò que està passant, que ells puguin fer preguntes, interessar-nos de com ho veuen, què senten…Hauríem  d’anar molt alerta a tenir la televisió oberta, però sobretot, tenir les notícies o qualsevol altre programa d’aquestes característiques. Els adults tenim moltes maneres i moments per informar-nos, respectem i protegim als nostres fills de rebre informació no filtrada.
• Evitar fer referència a les persones que estan molt malaltes o han mort, però si ens ho demanen, explicar que les persones que han mort per aquest virus eren persones molt velletes o que estaven molt malaltes abans de tenir la malaltia. Que ells i vosaltres esteu sans i que per tant, no han de tenir por. És molt important donar-los seguretat,
• Si no tenim totes les respostes, no passa res! Podem pensar o buscar respostes junts. I si veiem coses que no trobem bé, o que ens sembla incoherents, encara que vinguin dictaminades per les institucions públiques, comentar-ho i ensenyar-los a pensar per a ells mateixos. És molt important que puguin qüestionar-se i qüestionar a l’altra, sigui que sigui l’altra.

Altres aspectes molt importants a tenir en compte…

• És important mostrar als nens una mirada diferent i que malgrat les circumstàncies, podem trobar coses positives en aquesta situació. Estem més junts, podem jugar, ens podem cuidar, podem utilitzar aquests dies per quan tornem a la normalitat ens sentim més bé i segurs, per exemple, perquè han pogut (re) aprendre coses de l’escola que els costaven. Busquem allò que pot tranquil·litzar al nostre infant i posem-hi paraules.
• Aquests dies de confinament els nens necessiten moments de més activitat. És important permetre’ls aquest tipus de joc a casa, i jugar amb ells (als adults també ens anirà bé). Activitats com lluites amb coixins, jocs d’amagar, jugar a futbol amb una pilota més tova, posar música i cantar i ballar, etc. Maneres de distreure’s i alliberar la tensió.
• És molt important, tant per petits com per adults tenir una planificació diària. Què estiguem a casa no vol dir que no calgui planificar el dia i seguir unes rutines bàsiques. Això ens donarà seguretat, en especial als infants. A la vegada que ens ajudarà a passar els dies de manera més ràpida i sentir-nos millor.
• Molta paciència, els adults estem nerviosos i els infants també. Hem de tenir en compte que per a ells aquesta situació també és molt complicada. Estan passant coses excepcionals que en molts casos no acaben d’entendre alhora que també veuen i senten que els adults estem alterats, ens podem sentir vulnerables, espantats…per als infants no és gens fàcil de gestionar tantes emocions pròpies i alienes.

Seguim cuidant-nos.

La entrada Com explicar la situació que vivim als infants i aspectes emocionals importants per acompanyar-los se publicó primero en Sandra GR Psicologia.

A part de tots els consells explicats al post, m’agradaria afegir un tema molt important, que molt sovint apareix com a font de malestar, en grans i petits.

Molt important: hem de donar la possibilitat als més petits de poder acomiadar-se de la persona que ha mort. Dependrà del vincle emocional que els uneixi al difunt, de l’edat de l’infant, del tipus de mort i del que ells demanen. Sigui com sigui, poder acomiadar-se en vida i també per última vegada, sigui a la sala de vetlla o en la cerimònia de comiat que se celebri, és una manera d’ajudar a poder fer un dol sa i natural. Si no el malestar pot aparèixer un temps més tard, en forma de malsons, pors, culpa, …

Per tant, no tinguem por els adults d’acompanyar als infants a afrontar i elaborar la mort. De fet, és una de les millors lliçons de vida que els hi podem oferir. Per fer-ho, però, els adults hem hagut de poder gestionar les nostres pròpies emocions davant la mort i viscut els Dols de la nostra vida d’una manera sana.

Hi ha moltes maneres de treballar-nos aquest tema, algunes opcions:

• Llegir llibres. A mi personalment m’agrada molt Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga i escriptora Suïssa-Americana, i pionera en els estudis d’experiències properes a la mort.
• També hi ha pel·lícules on aquest tema està tractat d’una manera que ens serveix per a reflexionar sobre la Mort. Per exemple, Camino, o Mi vida sin mi són també una bona opció.
• Si veiem que la Mort ens fa sentir molt malestar, o que hem viscut una pèrdua important fa un temps i continuem patint i amb molta dificultat de continuar amb la nostra vida, demanar ajuda professional és una opció molt recomanable.

“Tenemos que enseñar a la próxima generación de niños desde el primer día que son responsables de sus vidas. El mayor regalo de la humanidad, también su mayor maldición, es que tenemos libertad de elección. Podemos hacer nuestras elecciones, partiendo del amor o del miedo.”

Elisabeth Kübler-Ross

La entrada 1 de novembre i la Mort se publicó primero en Sandra GR Psicologia.

Qui no necessita sentir-se estimat, respectat, valorat i acompanyat? De fet, tots ens més o menys mesura, ho necessitem, però hi ha un moment a les nostres vides en el qual no és un desig, sinó una necessitat bàsica sentir-se així per a poder créixer i desenvolupar-nos el millor possible, tant en l’àmbit físic com psicològic. Aquesta etapa clau és la infantesa i l’adolescència.

Aquesta etapa de la nostra vida, si l’entorn ens és propici, ens aportarà els recursos necessaris per a desenvolupar el nostre sentiment subjectiu d’ autoestima i autoconfiança. Aquests sentiments són molt importants per afrontar els reptes que ens trobarem al llarg de les nostres vides.

Així doncs, com podem fer els pares i mares per tal que l’ambient dels nostres fills sigui favorable, que no pas perfecte, pel correcte desenvolupament del sentiment d’autoestima i confiança dels nostres fills? La resposta no és fàcil ni breu, però m’agradaria aportar-vos 4 «recursos» que sí són importants per afavorir aquest sentiment:
– La paraula és el primer i meravellós recurs del qual disposem, aprofitem-lo bé!
Més enllà de la gran importància que té com a mitja de comunicació verbal, la paraula té una importància vital en la relació i comunicació d’emocions amb els nostres fills, fins i tot abans del seu naixement. La paraula esdevé font de benestar i expressió de les nostres emocions, juntament amb l’entonació que utilitzem. Per tant, començar ja des de l’inici de l’embaràs, la mare i el pare, a fer present al futur bebè que s’està formant, expressant en paraules les seves emocions i pensaments, de forma amorosa, ajudarà a començar a construir la subjectivitat del futur nadó, substrat bàsic per a la personalitat.

– Respecta’l perquè es pugui respectar.

Pot sonar a tòpic, però a vegades ens oblidem a tractar als nostres fills com ens agrada que ens tractin a nosaltres. És bàsic utilitzar paraules d’agraïment i reconeixement davant actuacions diàries dels nostres fills, que a vegades per quotidianitat, els hi restem importància.
Un «gràcies» per ajudar-me a…. Parar la taula, o bé, per cuidar del teu germà o germana mentre jo estava fora, són útils i necessaris per mostrar el valor que donem allò que fan.
L’agraïment és la capacitat d’apreciar i valorar la presència i suport de l’altre. I en el futur, ser conscient d’aquesta capacitat, l’ajudarà a apreciar la bellesa i els aspectes positius de qualsevol d’ells mateixos i de circumstància, fet que augmenta la capacitat de poder aprendre i créixer en totes les situacions.

– Valora’l perquè es pugui valorar.

Hi ha molt aspectes necessaris a valorar en els nostres fills, i que a vegades ens passen desapercebuts perquè focalitzem la nostra atenció en aspectes menys importants pel seu correcte desenvolupament. Per exemple, és molt més important valorar l’esforç que duen a terme alhora de realitzar una tasca, com la preparació per a un examen, que no pas el resultat en si.
Es bàsic reconèixer i valorar l’esforç com a una qualitat seva, molt positiva, i que és independent del resultat obtingut. Perquè aquella nota oblidada ràpidament, encanvi,  la capacitat d’esforç li resultarà útil al llarg de la vida.

– Condueix-te bé perquè es pugui conduir bé.

Els adults sabem que conduir-se bé per la vida no és fàcil i  s’aprèn amb l’experiència. En caure i tornar-nos a aixecar. Equivocar-se i tornar-ho a intentar, i d’aquesta manera, poc a poc,  anem fent camí, aprenent i creixent com a persones.

Els infants d’aquest fet encara no en tenen consciència, per més que ens esforcem a explicar-los-hi. La seva primera experiència de conducció per a la vida la realitzen emmirallant-se amb els adults, i especialment amb els seus pares. Per tant, amb la consciència amb la qual afrontem la nostra vida i  la llibertat amb la qual prenguem les nostres decisions serviran com a primer punt de referència i mirall per als nostres fills.

Per tant, per ajudar a conduir-se el dia de demà, de manera conscient, lliure responsable i beneficiosa per a ells, cal ensenyar-los a pensar bé. Com que hi ha moltes maneres d’ensenyar a pensar bé, posaré com a exemple algunes respostes que NO ajuden a què els nens i nenes puguin pensar per a ells mateixos: «No, perquè no», «Sí, perquè sí», «això ho has de fer així perquè t’ho dic jo», …

No és fàcil acompanyar als nostres fills i filles perquè puguin esdevenir la millor versió d’ells mateixos, però alhora, és una responsabilitat meravellosa i única. Les nostres accions d’avui determinaran la personalitat dels nostres fills, els nostres futurs nets, i les properes generacions. No cal ser els pares perfectes, ni tampoc voler el fill/a perfecte, la perfecció afortunadament, no existeix. El que si que existeixen són aquelles petites accions que fan la diferència en el dia a dia.

La entrada Educació conscient se publicó primero en Sandra GR Psicologia.