» El desig de curar-nos constitueix la meitat de la nostra salut»

Séneca, Hipòlit (Fedra), 50 aC

Cada vegada trobem més evidències científiques i no científiques que els nostres pensaments i emocions tenen un factor importantíssim per a la nostra salut. Entenent com a Salut «l’estat de complet benestar físic, mental i social» segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Afortunadament, cada vegada som més els professionals de la salut i societat en general, que rebutgem la visió reduccionista, vers una visió global i holística de les persones.

Malgrat les evidències i l’augment de professionals amb aquesta visió holística, cada dia ens topem en situacions que ens mostren com d’arrelades i instaurades estan entre les persones i la societat en general creences errònies i reduccionistes sobre la salut i les persones. Algunes d’aquestes creences són:

– Els pensaments i les emocions estan totalment separades de la part física de les persones.

Avui en dia sabem que els pensaments i les emocions influeixen en el cos per mitjà del sistema immunitari, endocrí i nerviós a través de processos bioquímics i energètics. La ment i el cos estan en connexió directe i constant. És en aquesta meravellosa xarxa de cèl·lules nervioses que forma el nostre cos, on desenvolupem el nostre caràcter, guardem els records de les nostres experiències, els nostres coneixements, les nostres il·lusions, les nostres pors…És també l’embolcall de la nostra autoestima i el contingut que farem servir per la nostra introspecció. És en aquest únic i personal conglomerat on haurem de buscar, principalment, la resposta a les nostres preguntes i al nostre malestar.

– La malaltia o simptomatologia és un succés fortuït i poc podem fer per a curar-nos o prevenir-ho.

Actualment podem afirmar que les emocions intenses i sostingudes en el temps produeixen diferents alteracions en l’àmbit orgànic, per exemple, poden alterar l’activitat de certes substàncies transmissores cerebrals com la serotonina o la dopamina, encarregades de regular el nostre estat d’ànim. Per tant, la malaltia és un missatger de la nostra brúixola interna que ens avisa que hem de parar i fer una revisió interna. Per entendre el què ens diu el nostre cos, hem d’escoltar el que ens diu la nostra ment, i a la inversa, per entendre la nostra ment, hem d’escoltar el que ens diu el nostre cos.

– El nostre cos és vulnerable als bacteris, virus, a les nostres pròpies cèl·lules, i al deteriorament en general.

Vet aquí una creença generalitzada que té conseqüències negatives vers la nostra salut i el nostre poder personal. El nostre cos genera salut diàriament. Cada dia cents de bilions de cèl·lules moren i el cos en produeix de noves. Cada tres dies, el sistema digestiu renova les seves cèl·lules. El nostre cos és una font de regeneració, creixement i connexió…Per tant, també de salut. Però amb aquesta creença els pensaments que es generen són de por i desconfiança vers el nostre propi cos. Si els pensaments positius generen l’efecte placebo, és a dir, ens curen. Els pensaments de por i desconfiança vers el nostre cos fan just el contrari.

–  Evitem la Mort de totes les maneres possibles, avancem-nos i amaguem-nos rere la farmacologia a tots els possibles problemes que puguem tenir al llarg de la nostra vida…Tot el que faci falta per a no sentir (dolor, por, amenaça), perquè d’alguna manera percebem la mort com un fracàs.

El problema és que mentre estem centrats, amagats i malgastant energia en tot allò que ens pot anar malament al llarg de la vida…Ens passen per davant les petites (i no tan petites) coses positives i la possibilitat de viure plenament la vida, amb la consciència i la certesa que tots,  abans o després, ens morirem, és el cicle de la natura, és un fet natural i inevitable.

Per tant, és necessari tornar a aprendre el que ja sabien els nostres avantpassats. La nostra ment i el nostre cos tenen un potencial de curació que ni la ciència avui en dia pot explicar. La malaltia o la simptomatologia que podem tenir o sentir no és el nostre enemic, ans tot el contrari,  perquè si ho pensem així, perdem el nostre poder i la nostra confiança vers el nostre cos. Estem en una societat en què tenir qualsevol molèstia no està ben vist, evitem sentir tant en l’àmbit físic com emocional, i d’aquesta manera quedem vulnerables, sense el nostre principal recurs per estar bé, la consciència que tenim un poder intern increïble, un cos que es regenera i creix cada dia. Un cervell que a diferència del què es creia un temps enrere, les Neurociències ens diuen que te la capacitat de crear noves sinapsis cada dia, independentment de l’edat que tinguem, això vol dir que sempre tenim la capacitat de fer nous aprenentatges.

Cada dia trobem més estudis que ens mostren l’increïble que és el nostre cos i la nostra ment, però paradoxalment, cada dia vivim amb més por i amb menys confiança amb nosaltres mateixos.

Deixem la por de banda, comencem a escoltar, confiar i sentir el nostre cos i la nostra ment. Ensenyem als nostres infants a fer-ho també, perquè puguin ser persones conscients i responsables del seu benestar. Que vegin que la solució, la pastilla màgica que tot ho cura, ràpid i eficaçment, no existeix. Aquesta és una invenció del capitalisme per obligar i silenciar el cos per tal de tenir treballadors sempre disponibles, i de les farmacèutiques, que corrompudes i sense ètica, busquen fer diners  sense tenir en compte la salut, el benestar i els drets humans de les persones.

Perquè la majoria de vegades, afortunadament, la solució al nostre malestar es troba dins nostra.

Bibliografia:

Fuster, V., & Marcos, L. R. (2010). Corazón y mente. Grupo Planeta Spain.

Lipton, B. H. (2008). The biology of belief: Unleashing the power of consciousness, matter and miracles. Hay House, Inc.

Northrup, C. (1999). Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer. Urano.