Ens apropem al Nadal, època en la qual el consum esdevé principal protagonista. Petits i grans passem a ser el blanc, una vegada més, del constant i intens bombardeig d’anuncis. Qui no ha comprat des d’un cotxe a un perfum, seduït per un anunci, per comprovar després, amb frustració i tristesa, que tot continua igual, que som els mateixos, i que el sentiment d’insatisfacció continua latent dins nostre….
Des del punt de vista psicològic, aquest estat d’insatisfacció és font de gran patiment entre les persones. El capitalisme, entre altres coses, ens ha fet creure que tenir i consumir ens aproparia a la plena satisfacció, però aquest estat, en realitat no existeix. Ens sentim satisfets després d’un bon àpat o després de comprar-nos l’objecte desitjat. Però la necessitat i la insatisfacció tornen a aparèixer de nou.
Cal ser conscient que sentir insatisfacció és inevitable, i normal, forma part de l’essència del ésser humà. Per més que lluitem, tot en aquesta vida és temporal, la joventut, la vida i també l’estat de satisfacció. L’estat de satisfacció, molt lligat en moments de felicitat, l’experimentem en moments puntuals, on les relacions humanes juguen un paper important. Perquè la veritable felicitat i satisfacció no la trobem a través del materialisme i el consum. I si no, parem-nos un moment i preguntem-nos:

– Quan va ser l’última vegada que et vas sentir satisfet, i en conseqüència, també feliç? Per què?
– Actualment, amb què associes els records amb els quals tens la sensació o certesa d’haver-te sentit satisfet?
Aquestes preguntes ens poden ajudar a connectar amb el nostre propi líder interior, i amb allò que realment ens satisfà, que possiblement està relacionat amb l’amor donat i rebut. Prenent consciència dels sentiments generats a partir d’aquests records, estem amb més capacitat d’escollir per a nosaltres mateixos, més enllà de modes i anuncis, què és important per a nosaltres i que ens agradaria regalar a les persones que estimem. Potser descobrim que la veritable satisfacció personal no té a veure amb el fet de TENIR, sinó amb el SER, amb poder SER per a l’altre i permetre que l’altre pugui SER també per a nosaltres.  La consciència, la responsabilitat, l’agraïment d’estar vius en aquest mateix moment, el (auto)coneixement, el treball personal, els objectius personals que tinguin en compte el creixement propi, el de la humanitat i el del planeta, són maneres que tenim en el present per a crear ponts que ens permetin travessar els buits interns, veient-los però sense caure-hi dins. No hi ha res del present que els pugui omplir, però sí moltes coses que ens ajudin a construir.